Tota aquesta història va començar el gener del 2014. Vaig visitar Calella de Palafrugell com he fet cada any des que era un nadó, però aquesta vegada va ser diferent. A l’hivern a Calella no hi queda pràcticament ningú… i l’experiència va ser màgica.
Sempre he estimat l’Empordà (Crec que tots) perquè sempre m’ha donat molt sense demanar res a canvi. És un lloc amable i salvatge. Arribis com arribis i estiguis com estiguis, el mar sempre té alguna cosa a dir-te. En un indret així un podria perdre’s-hi, però el que és més curiós és que quan t’allunyes de tot i tots i sembla que vagis a perdre’t és quan et trobes.
Quan vaig visitar Calella de Palafrugell el gener del 2014 no sabia exactament com em sentiria. Aquell any havia fet trenta anys i volia d’alguna manera plasmar lletres i melodies i compondre sense cap altre objectiu que no fos buidar-me. Suposo que necessitava trobar en aquell indret solitari alguna cosa que havia perdut que m’ajudés a posar-li nom a tot el que estava pensant i sentint. Crec que tots ens hem perdut alguna vegada.
Hivern a CalellaAra mateix amb el ‘Lost’…
Publicado por Frans Cuspinera en Sábado, 11 de enero de 2014
Un any després, seguim treballant amb el Nico Canet (productor), en la gravació de les cançons que han anat sorgint a partir de l’hivern passat. No tenim pressa, anem pas a pas amb músics i gent maca que ens donen un cop de mà quan ho necessitem, i és gràcies a ells que això avui sigui un camí possible i fructífer.
Aquest projecte és humil i ve de lluny, té ja dos anys de vida i s’ha anat teixint diàriament amb els 10-30 minuts diaris que queden lliures després de la feina i les obligacions. La majoria de les lletres d’aquestes cançons s’han acabat al tren a primera hora del matí quan surt el Sol. Una abraçada amics :)
(P.D. El vídeo és del Lost a una de les platges de Calella a l’hivern).