Lletres

El sabor salat als llavis
I l’olor de rom cremat
Em fa caure que un bon dia
Vaig saber on ancorar.

Barques marineres a les Voltes de Calella
El compàs de les ones el marca una havanera
Amb calma o temporal, mai m'oblido d'estimar-te
Sota la meva pell, jo tinc les venes salades.

Com a cor una garoina
Petxines i algues a les meves mans.
M'enfonso sota aquest mar de cristall
Quan busco la soledat.

Ai, no em deixis anar.
Dins els teus ulls blaus
S'hi reflexa el mar

Jo sóc d’un paisatge
De pins, roques i corall,
On les cales i les barques
Pinten quadres i postals.

Gats que escuren espines,
Pescadors que ja se’n van
el clamor d’una taverna
que fa olor de brou de rap.

I jo navego i navego
I m'abraça l'Empordà
Enfilant-me per les ones
Esquivant la tempestat.

Potser llavors
Les gotes de pluja reflexin els nostres records
A la matinada.

Ai, l'aire arrossegarà
La nostra infinita tendresa.

Quan de tots dos
S'apagui la flama que desperta la fam del cos
La nostra mirada.

Potser llavors
En un bosc dos arbres abracin les branques i els troncs
I neixin flors blanques

Ai, l'aire arrossegarà
La nostra infinita tendresa.

En mi corteza desnuda te muestro mis heridas
En esta arboleda espero mis últimos días.

Soy un árbol torcido, que hasta el día de hoy, quise llegar hasta el río.
Se secó la savia de este corazón sin latido.
Deja grabado en mi tronco lo que no me hayas dicho.

Cuando mi alma el fruto dio, nadie lo recogió

La vida es un suspiro y yo traté de llegar al río
Retorciendo mi madera, pasé la vida entera
Después de casi un siglo, terminó por secarse el río.
Cuando mi raíz primera, ya rozaba el agua fresca.

Dejaron de correr por mi tronco las ardillas
En esta arboleda espero mis últimos días.

Entre els teus cabells arrissats, vaig amagar-hi tantes coses.
Que després no vaig saber on trobar.
Les carícies que et guardaven les meves mans

Mai sabràs, que només em feia l'adormida
per escoltar-te respirar.
Mentre alguna cosa escrivies.

No sabies ni mai sabràs, que cada cop que somreies
De dins l'oceà del meu cap
Rescatava un parell de nàufrags del meu passat.

I quan tot s’acaba em tornen les paraules
I tot el que mai et vaig dir
No vaig aconseguir explicar-te mirant-te a la cara
Les coses que em vas fer sentir

Potser ens hem estimat, molt més, per tot allò
Que no ens hem explicat, que ens hem guardat.

Mai sabràs que he deixat pel camí
engrunes de pa per si mai vols tornar
al meu costat.

L’Aixar de nit
Refugi de sirenes i de barques
De veles que mai més s'issaran,
D'àncores que avui segueixen esperant

Jo sé que el destí
Sempre em porta allí.

L'Aixar de nit
Situada entre el mar i la muntanya
Allà on els pins l'abracen.

L'Aixar de nit
Tonades amb acordions i guitarres
De cançons que mai més tornaran
Com la calma ve després del temporal.

Jo només vull despertar a la vora del mar,
Al capvespre amb una barqueta anar a pescar.
Entonar una cançó que ens faci recordar
Que tot això un dia ho vàrem imaginar.

Abans que arribi el final
Porteu-me amb la barca
En aquest paratge.

No oblidis mai
La primavera arriba
El que triguen a obrir-se
Del tot els teus ulls blaus.

És tan gran aquest món, i els dos som tan petits
Que encara no sé com, vam poder coincidir.

Diuen que som el que hem donat.
Però jo sóc tot el que m’has dat
Quan les paraules aprenen a matar
Cauen de l'arbre, les fulles que a la branca mai
més tornaran.

Si perdo el seny
No deixeu que aprop d’ella
Hi voleïn les cendres
D’allò que un dia vam ser.

Hi ha amagats
Somnis que mai diries
Buscant el teu somriure
Per fer-se realitat

A tu t'han dibuixat, jo trenque la ploma.
Va com va.
A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma.
Va com va.
A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida.
Va com va.
A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida.
Va com va.
Va com va.

Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou.
Va com va.
I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou.
Va com va.

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.

Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient
el va com va,
pensa que sols diré fins que més no podré:
Va com vull. Com volem.

Conserva aquest cargol de mar
Va dir-me ella tot plorant
I pensa en mi quan hi acostis l’orella.

Sé que ho vaig posar complicat
Però al final vaig entendre que
Hi ha ocells que s'han de deixar volar.

Les millors històries d'amor
Són les que no acaben del tot
Com del mar el rumor
A dins el teu cargol.

Quan el que es perd és el tresor,
Tots els mapes perden el nord.
I els peixos de colors
Ja no neden dins del meu cos.

Tant de bo trobis enterrat,
Sota una pedra a prop del mar
El somriure que a poc a poc vas perdre.

Recorda si la sort se'n va
Quan les llums s'hagin apagat
Hi haurà un far buscant-te amb la seva estela

Sé que ho vaig posar complicat
Jo sé que el món t'està esperant
Hi ha ocells que s'han de deixar volar.

Si escuchas lo que digo
Tan sólo debes hacerme una señal
No todo ha sido como yo hubiese querido
Y aunque no me verás más
Una promesa jamás
Se debería olvidar.

Yo soy esa hoja caída
Que ves en tu portal cada día
Y en tu jardín escondida
Esa flor que nunca se marchita

Yo soy el aire que aparta
Tu pelo y levanta tu falda
La lluvia, la niebla, el rocío
La hierba mojada y el trigo

Con tan sólo un soplido
Despejo de nubes tu cielo invernal.
Soy el primer haz de luz que alumbra tu ombligo
El gorrión que picará
Por la mañana el cristal
Y que te despertará

Cuando el día se termina
Y llega la oscuridad
Cuelgo las estrellas en tu ventanal

Sólo en sueños se me da,
Mi única oportunidad,
De desnudarte cuerpo y alma sin hablar

Jo recordo amb enyorança
Sempre que em faig a la mar.
El que sempre deia el pare:
Tot allò que estimaràs
Ha nascut al fons del mar
Cada dia, per això jo t’hi buscava.

Quan bufi el mestral, recorda el meu cant

Si un dia bares al meu costat,
en aquesta plaja, et daré el meu aire.

Sempre estaré a la guaita, buscant a qui
està buscant-me a mi.
No perdré l’esperança, de trobar a qui
Està buscant-me a mi.

Quan el mar la llum s’empassa
I miro el cel estrellat
Sé que el món fluixet em parla
Si no tens res a les mans
Però omples de somnis el mar
Un bon dia, es creuaran les mirades.

Si algú em pregunta què faig
Amb cabells blancs, cantant-li a l’aigua
Li diré que el que he estimat,
És blau com ja cantava el pare.

Ho podem fer,
Aturar el rellotge un moment
I tornar a començar,
El món t’està esperant.

I ara que he perdut coses, m’he tornat més ric,
Ara que ja de gran, he après a ser petit,
Ara he entès que estàs aquí, per ser feliç.

I ara he vist que al somriure’t, tu també em somrius,
Ara que he après que som, allò que hem compartit,
Ara he entès que estàs aquí, per ser feliç.

Com a brúixola el cor, no fan falta mapes.
Mai tinguis por.
Persegueix el que vols, que et llevin les ganes
Quan surt el Sol.

Davant del mirall,
Aquell qui veus al mirar-te
És algú especial
No ho oblidis mai.

A dins un nen,
Amagat, vergonyós i prudent,
Que vol seguir jugant
Mai el deixis marxar

Hi ha coses que no es poden comprar
Per tu protegiré sempre el mar

Si en un instant, es poguessin il.luminar
Quan la nit cau, totes les garoines del mar
Com un mirall, el mar seria un cel estrellat.
Els tresors més preuats, sempre estan al nostre costat.

De tons opacs, tant bella com salvatge
Ballant fent espirals, amb la testa corbada.
El teu llegat, s’amaga entre les algues
Tu en el fons del mar, i jo en aquesta platja.

Mi corazón, entre el fuego y el agua
Siento el calor, huelo a tierra mojada.
Bajo esta lluvia, los cristales se empañan
Por mar llegó, sobre un cascarón mi alma.

Mi corazón, dentro de esta montaña,
En su interior, fluye un río de lava.
En las alturas, sus cumbres son nevadas.
Una canción, en mi alma enredada.

Yo vengo en nombre de estas montañas
A darte mi vida
Traigo el cariño que en mí dejaste.
Y las manos vacías.

Amor, amor, amor amor, amor
Entre los musgos yo sigo tus pasos
siempre a escondidas.

Voy encontrando en tus bosques la fuerza
que creía perdida
Haces brotar una flor cuando mi esperanza
se marchita.

Amor, amor, amor amor, amor
El eco de una canción se pierde
entre el río y la brisa.