A la Cala el Crit amb el Lost

Ha passat molt de temps des dels últims concerts del 2010. La veritat és que quan un té una vida humil, dorm poc, treballa molt, i té poc temps costa molt trobar les energies i la tranquil·litat necessària per a parlar amb un mateix i saber en quin moment està.

De totes maneres alguna cosa ha canviat. Fa dies que noto que ha arribat el moment de tornar a fer cançons. És una intuïció, una sensació. Tornar a despertar aquella part de tu que sap que és la clau per fer-te feliç i intentar fer feliç.

Aquest any compliré 30 anys. M’he plantejat diverses coses i tinc al cap cançons que em ballen dia rere dia. És per això que estic viatjant aquest hivern amb el Lost a ‘la meva’ Calella de Palafrugell, per trobar l’espai, el silenci i la soledat necessària per poder escriure les noves cançons. Aquest indret em parla, i estic segur que té coses a dir-me.

Estic molt il·lusionat amb tot això i espero ben aviat poder-vos explicar més novetats. L’important i l’objectiu és el camí, i jo estic començant a caminar-lo.

Una abraçada de les meves :)

(P.D. La foto és a la Cala el Crit, amb el Lost).

Comparteix:

Deixa un comentari